Ensenyament: 460 mil euros l’any per vuit persones… i pobres professors

C. Catalan

Ha començat un nou curs escolar.

És trist llegir que en els darrers tres anys la Generalitat ha decidit deixar de gastar 13,5 euros per cada 100 i que més de 3000 ensenyants han perdut la seva feina estable per les retallades, segons l’anàlisi de les dades oficials feta per CCOO.

niños-en-el-instituto

A Govern Obert obrim l’organigrama del Departament d’Ensenyament i presentem alguns dels seus treballadors. Tot i les retallades, aquest Departament no s’ha pogut estar de tenir vuit contractats eventuals (PDF), que cobren una mitjana de 57.000 euros anuals.

Aquest és el nom oficial pels contractats triats a dit que no han d’acreditar cap experiència ni coneixement per poder desenvolupar el seu càrrec, però són llocs amb retribució assimilada a personal funcionari. 

Què vol dir això? Doncs que reben un sou equivalent al d’un funcionari dels que guanyen més, però amb un complement anual que en aquest cas està entre 23.000 i gairebé 39.000 euros. I què vol dir que cinc llocs tinguin la condició d’estructural? Doncs que ja formen part de l’estructura, que hi són per quedar-se.

No és fàcil intentar calcular quant cobra un@ treballador@ públic@. Fins i tot, alguns funcionaris a qui hem preguntat, diuen que no entenen la seva nòmina. Normalment, hi surten dos conceptes: sou base (associat amb una lletra d’A a E) i complement de destinació (associat amb un número fins el 30). A vegades, hi ha també un complement específic (associat al tipus de feina dins la categoria).

A banda d’això, a part de la nòmina, als nivells superiors pot haver dietes per assistència a reunions (veure Alçarem la caça. ¿627 euros per reunió? ) i també per pertinença a altres òrgans. Un bon lloc per explorar aquest tema és www.sueldospublicos.com.

Estem a favor que qui es dediqui a la política rebi un bon sou, d’acord amb els mérits que tingui, perquè pensem -ingenuament?- que així la corrupció serà menys probable.

Així, des del nostre desconeixement de si algun@ funcionari@ podria haver desenvolupat aquesta tasca, té sentit, per exemple, que Gerard Piñol Sabino, vice-president de l’Associació Catalana de Protocol, s’encarregui d’aquest aspecte en l’oficina de la Consellera (per 54.000 euros anuals).

Ferran Ruiz Tarragó, president del Consell Escolar de Catalunya, és catedràtic de Matemàtiques de Secundària i té llarga experiència en gestió dins del Departament. La seva contractació com assessor en matèria de seguiment i comunicació (per 66.000 euros) també té la seva lògica. Aquí el podeu sentir al Encuentro Internacional de Educación.

Tot i la seva vinculació a l’escola concertada, també podria tenir sentit el fitxatge (per 66.000 euros) d’Antoni Aransanz Mayolas com assesor en l’aplicació del pla departamental. És mestre, recentment doctor per la privada Universitat Internacional de Catalunya (2009), membre d’honor ni més ni menys que del Consejo Superior Europeo de Doctores y Doctores Honoris Causa, així com vicepresident de la Fundació Acció per l’Educació i expresident de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Escoles Lliures (FAPEL)

Però, que hi fa el jove Pol Xart Terradellas, llicenciat en Ciències Polítiques (2012) i amb l’única experiència laboral de dos mesos en una companyia d’assegurances (veure linkedin.com), fent d’assessor en matèria de polítiques educatives comparades (per 45.000 euros)?

Quin mérit té, a banda d’haver estat dos anys president de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya a Girona?  i de que la seva mare (de la Universitat de Girona) estigui al Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu? (Tal com ja van denunciar els estudiants del SEPC)

Fins i tot algun amic el va felicitar per l’endoll a twitter!

Captura de pantalla 2013-09-16 a la(s) 23.27.25

Us deixem amb les paraules de Josep Antoni Duran i Lleida, president del Comitè de Govern d’Unió Democràtica i diputat, portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió al Congreso de los Diputados conversant amb Mònica Terribas 

-Si deixa la política, escriurà la tesi i tornarà a la docència?

-I de què viuré, de què menjaré?

-Home, es podrà guanyar la vida una persona brillant com Vosté.

-La docència, pobres professors, ho passen molt malament, no guanyen prou, per tant no en tindria prou. No, jo sóc advocat del Col.legi de Lleida…… intentaria doncs fer d’advocat, en una consultoria, etc… al despatx de la meva dona, no sé……

-Els professors han de cobrar més, per tant, recordi-ho quan discuteixi els pressupostos.

-Sí, sí, és un dels problemes d’aquest país.

-Doncs els continuen retallant, eh?

-Sí, sí, els retallen……

Inici_Curs