Transparencia española, transparència catalana?

C. Catalan

Abans de Nadal, el Parlament català te previst presentar la Proposició de Llei de Transparència i Accés a la Informació que elabora des del passat febrer.

Govern Obert vol saber què farà aquesta Llei diferent de la que acaba d’aprovar el Govern espanyol, de la qual us oferim uns apunts a continuació. Per això, estem entrevistant els diputats i diputades d’aquesta Ponència. No us perdeu la primera entrevista, aquesta mateixa tarda, amb Carina Mejías, de Ciutadans. 

Quines mancances té la Llei espanyola?

El passat mes de setembre el Congrés dels Diputats va aprovar la Ley de la Transparencia, Acceso a la Información y Buen Gobierno, amb el recolzament de PP, CIU i de PNV. Es la primera llei d’aquest tipus aprovada mai a l’estat espanyol, que fins ara es encara l’únic país de la Unió Europea de més d’un milió d’habitants sense llei de dret a la informació.

L’associació Access Info Europe, experta en aquest tema, situa la llei en el lloc 75 de 96 en el seu rànquing de transparència, immediatament darrera d’Albània, La Guaiana i les Illes Cook. Aquí podeu veure’ls al programa El Objetivo.

La Ley de Transparencia va rebre moltes crítiques durant el seu procés d’elaboració per diverses raons:

  • No menciona el fet que el dret a la informació és un dret fonamental, tot i que surt a la Constitució (Titol I, article 20).
  • El seu àmbit és restringit. A les esmenes s’hi va afegir: partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials, la Casa Reial, les empreses que rebin més del 50% de subvenció pública, les esglésies, el Congrés i el Senat, el Banc d’Espanya i el Tribunal de Cuentas. Però el redactat permet que s’interpreti de manera limitada quin tipus d’informació estarà disponible.
  • El fet que tothom que demani informació s’hagi d’identificar.
  • La manca de definició i d’independència de l’òrgan que vetllarà pel seu compliment i implementació pot fer que la llei es converteixi en paper mullat.
  • L’opacitat de la consulta que va fer-se a la ciutadania, perquè el Govern admet haver rebut més de 3600 suggeriments i cap es va fer públic.

Per què una Llei diferent a Catalunya?

Per la seva banda, el Govern va anunciar temps enrera que elaboraria una llei catalana i el febrer passat al Parlament es va constituir la ponència conjunta per elaborar l’esquelet d’aquesta important llei.

En contrast amb l’opac procés de tramitació de la llei espanyola, el Parlament català ha obert el portal de participació Escó 136, on s’ha penjat el text de la proposta de llei i la seva darrera versió (la del 10 d’octubre en el moment de publicació d’aquest article) per a que la ciutadania faci propostes.

A Govern Obert pensem que les lleis de dret a la informació són extremadament importants per la salut democràtica dels països i per evitar la corrupció. Per això, hem volgut seguir de ben a prop el procés d’elaboració d’aquesta Llei i a partir d’ara us oferim una sèrie d’entrevistes amb els diputats i diputades ponents de la Llei de Transparència i Dret a la Informació.