Treballant pel dret a la informació. Joan Mena, d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa

C. Catalan

Després de Carina Mejías de Ciutadans, a Govern Obert us oferim la segona entrevista a un ponent de la Llei de la Transparència i Accés a la Informació Pública, responent a  la nostra petició de trobar-nos per parlar-ne.

JOAN MENA

Joan Mena és una mica més transparent que els seus col.legues d’altres partits: la seva agenda és pública, com la de tots els diputats i diputades d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (13 escons de 135). Vol que la Llei de Transparència de Catalunya no sigui tan “light” com la llei estatal, i que es converteixi en un instrument de canvi d’actitud sobre el concepte de la informació i la transparència. La proposta d’aquest grup no es limita a parlamentaris i entitats de l’Administració catalana: també entitats del Govern central amb seu a Catalunya i fins i tot empreses privades que han rebut diners públics.

Llicenciat en Filologia Hispànica, Joan Mena és professor de secundària i va iniciar els estudis de Comunicació Audiovisual. Va néixer i viu a Sabadell, on fa de regidor de l’oposició. Membre d’Esquerra Unida i Alternativa, té clar que demani el que demani el seu grup parlamentari, les majories són les que són.

Aquell dia hi ha ple: un parell de cops durant l’entrevista sona un timbre i Joan Mena ha de sortir per anar a votar. En acabar la trobada, l’altra ponent del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Dolors Camats, em porta amablement pels passadisos fins prop de l’hemicicle i em presenta Lluis Coromines, de Convergència i Unió, que és un dels partits que fins llavors ha ignorat la nostra invitació. D’aquí dues setmanes, la propera entrevista amb ell i Antoni Font, d’Unió Democràtica.

Govern Obert – Què aportarà la Llei de la Transparència i Accés a la Informació catalana respecte a l’espanyola?

Joan Mena – Una cosa és el que nosaltres volem que aporti i una altra la que finalment aportarà, perquè les majories parlamentàries són les que són i haurem de veure com s’aprova. La nostra voluntat és que la Llei repercuteixi en tot allò que rep diners públics: el Govern de la Generalitat ha de donar exemple en transparència, però no ens hem de limitar al Govern. Totes les administracións locals, supramunicipals -les diputacions, els consells comarcals-, els organismes autònoms que depenen d’alguna entitat pública sigui la que sigui, i també totes les entitats que rebin diner públic haurien d’estar sotmeses a la Llei de Transparència. No hem d’oblidar que també és una Llei d’Accés a la Informació.

Govern ObertAra, si busquem els comptes de qualsevol entitat, com per exemple, el Consorci Hospitalari de Vic, depenent del Servei Català de la Salut, no es troben, o es troba informació molt breu (clicar a Memòria d’Activitat, p. 37 i 38). De la Generalitat tenim els pressupostos, però l’execució pressupostària  està molt resumida.

Joan Mena – És resumida i és difícil d’entendre per part de la ciutadania. Nosaltres el que exigim és que la Llei ha de donar la informació elaborada. No podem exigir als ciutadans que tinguin coneixement de tots tipus. El que hauria de fer l’Administració Pública és elaborar la informació per posar-la a l’abast de la ciutadania. I aquest ha de ser, per nosaltres, un dels principals objectius.

Govern Obert – S’ha consultat organismes internacionals en l’elaboració de la Llei?

Joan Mena –Internacionals no. Encara no hem començat el periode de compareixences. De moment només ha comparegut la XIP (Xarxa d’Innovació Pública, que agrupa a professionals vinculats a les Administracions Públiques catalanes). Estan interessats en la transparència i la innovació. Van demanar a tots els grups parlamentaris poder comparéixer. L’interès que teniem nosaltres és que el tràmit de la Llei fos model i exemple de com tramitar les lleis, que tot el tràmit parlamentari fos transparent. Ens va servir bastant perquè arrel d’escoltar-los vam obrir mecanismes de participació com l’Escó 136 .

La voluntat que tenim és que totes les lleis tinguin un procediment parlamentari obert transparent, que es crei un espai on la gent pugui consultar quin és l’estat de la llei, els terminis, que pugui publicar aportacions. Ara està també la ponència de la llei d’horaris comercials en la qual també participo. La idea és que la gent vegi quin és el text i quines aportacions o esmenes estem proposant cada grup parlamentari. Aquestes aportacions arriben als diputats i diputades i podem contestar. Hi ha un mecanisme d’interacció amb la ciutadania. La idea és que això s’estengui a totes les lleis, i simbòlicament -jo crec que d’una manera encertada- van voler que la primera fos la Llei de Transparència i Accés a la Informació.

 Govern ObertL’escó 136 va néixer llavors a la Ponència de la Llei de Transparència?

Joan Mena – Sí, va ser una reflexió conjunta de tots els grups parlamentaris després de compareixer la XIP. És cert que el web del Parlament era molt informatiu però poc interactiu. Amb eines com les xarxes socials i l’accés a internet, es va voler aprofitar per rebre els inputs i les aportacions de la ciutadania.

Govern Obert – Va haver un abans i un desprès d’aquesta compareixença?

Joan Mena – En aquest tema sí.

Govern ObertQuins són els aspectes en els que els grups parlamentaris estan menys d’acord?

Joan Mena – Un dels aspectes en que estem menys d’acord és en l’aspecte del tractament dels lobbies. Un altre és el tema de l’aplicació de la Llei per part dels ajuntaments. Des del punt de vista de Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida, entenem que alguns d’ells, com per exemple el de Barcelona, Sabadell, Terrassa, Hospitalet, ho tindran més fàcil per desplegar aquesta llei, perquè són grans, amb un percentatge de treballadors públics que poden asumir aquesta gestió; però després tenim molts micromunicipis a Catalunya amb dos o tres treballadors que serà difícil carregar-los amb el que pot suposar la llei. Nosaltres diem que hem de situar el dret en la ciutadania, no en l’Administració: el ciutadà té dret a accedir a la informació, independentment d’on visqui, a Gallifa o a Barcelona.

Govern Obert – En una versió anterior, el text de la Llei deia que s’aplicaria a municipis de més de 50.000 habitants…

Joan Mena – Per això, hi ha uns quants grups que estem forçant per conseguir que sigui d’aplicació a tots els ajuntaments. O bé que es faci a nivell supramunicipal, per exemple a nivell de Consell Comarcal. Hem de veure de quina manera garantim que poden desplegar la llei. Haurem de trobar mecanismes per no asfixiar els petits municipis.

El tercer punt en que estem més en desacord és en què la llei catalana pot colisionar amb la llei aprovada pel Govern central, que és una llei molt light.

 Govern ObertDe la llei espanyola, un de les aspectes que ha criticat l’Organització per la Seguretat i la Cooperació Europea (OSCE) ha sigut que no es menciona que el dret a la informació sigui un dret fonamental.

Joan Mena – Això és difícil perquè des de Catalunya, els drets fonamentals els recull la Constitució. El que no descartem és elevar una proposta al Congrés dels Diputats, però és clar, les majories són les que són.

Govern ObertTambé es critica de la llei espanyola el límit dels àmbits d’aplicació…

Joan Mena – Nosaltres el que proposem és que tot allò que rebi diner públic estigui inclòs. Aquí tenim un problema i en som conscients: que el Govern central destina diner públic a Catalunya i per tant és difícil que les institucions que en depenen estiguin sotmeses a la llei catalana.

Govern ObertQui veu això com una dificultat?

Joan Mena – El Partit Popular i Ciutadans ho veuen com una dificultat, i Convergència no acaba de definir-se. Per exemple, la Delegación del Gobierno, ha d’estar sotmesa a la Llei de Transparència catalana? Jo entenc que sí, perquè encara que depén del Govern central està fent tasques aquí a Catalunya.

 Govern Obert – Parlem únicament dels organismes que depenen d’un Ministerio?

Joan Mena – Aduanas, la Guardia Civil… és poca cosa però simbòlicament té els seus efectes.

Govern Obert – Hi ha algun organisme que els grups parlamentaris siguin reacis a que s’inclogui?

Joan Mena – Alguns grups són reacis a que per exemple figures autònomes que no depenen del Govern de la Generalitat, com el Parlament, el Síndic de Greuges, l’Oficina Antifrau,.. s’incloguin, perquè tenen la seva pròpia autonomia. Però nosaltres defensem que estiguin tots inclosos en la Llei.

Govern Obert – S’ha debatut el fet que la gent s’hagi d’identificar per a demanar informació, que és una de les altres crítiques de l’OSCE.

Joan Mena – Sí. De moment hi ha acord en que no cal identificar-se. No detectem que això sigui un dels problemes. [No obstant, el capítol 3, article 26 de la versió actualment online diu que la gent s’ha d’identificar]

 Govern ObertA les associacions pro-transparència, sobta que s’hagin de donar tantes dades per exemple, simplement per enviar un mail a un/a conseller/a. Actualment, per exemple, una persona s’ha d’identificar per adreçar-se mitjançant un formulari però no queda cap registre, al contrari del que proposen pàgines com les de tuderechoasaber.es o volemsaber.com, del grup Coalició Compromís (València)

Joan Mena – Això dels formularis no s’ha plantejat. Nosaltres el que tenim es un web del grup parlamentari www.icv-euia.cat on fem públiques les agendes dels nostres diputats. Estem plantejant que sigui obligatori que les agendes siguin públiques. És una de les coses que estem proposant amb força a la Ponència, que les agendes dels càrrecs públics siguin públiques: saber amb qui es reuneix el president, la consellera d’Educació, el president del grup parlamentari socialista, o els ponents de la Llei de la Transparència, per exemple.

També publiquem al web els pressupostos de campanya electoral. Publicar aquests comptes sobre la campanya electoral serà obligatori a partir de l’exercici de 2013. Això ja està aprovat, però el grup parlamentari Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa ens hem avançat i a l’apartat Transparència del nostre web ja els hem publicat. Al finançament dels partits és on hi ha més casos de corrupció i nosaltres entenem que s’hi ha de posar llum i taquígrafs. A més hem proposat que tots els sous públics siguin públics.

Govern ObertA banda de la comissió parlamentària d’investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses (CIGAS), que he vist que és l’única que s’ha centrat en un sol Departament, hi ha alguna altra comissió que vostés hagin tirat endavant?

Joan Mena – Sí. Jo estic a la comissió d’investigació parlamentaria de les caixes, amb tot el tema de les preferents, el comportament dels sous de l’alta direcció de les entitats bancàries, de les clàusules sól, de tot allò que té a veure entre cometes amb l’estafa bancària. Estem en tràmit de compareixences.

Govern Obert – Es refereix a la Comissió d’Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de la Gestió i Actuació de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors (CIREF). Qui demanaran que compareixi?

Joan Mena – Han passat els directors generals i els presidents de les set caixes d’estalvis catalanes, que la majoria ja han desaparegut i després començarà el torn dels organismes reguladors: el FROB, el Banco de España. És una comissió ambiciosa, hi haurà fins 180 compareixents. Ha de venir el conseller, professors d’economia…

Govern Obert – Com és el procediment de creació d’aquestes comissions d’investigació?

Joan Mena – Es presenta una proposta a la comissió que correspongui i s’aprova. El reglament em sembla que diu que han de ser com a mínim dos grups parlamentaris. Aquesta es va aprovar per majoria parlamentaria. Hi ha d’altres que s’han proposat com la de les escoltes telefòniques o d’altres i no s’han aprovat.

Govern ObertVosté creu que la Llei de transparència i Accés a la Informació catalana aportarà millores respecte a l’espanyola?

Joan Mena – Jo espero que sí. La voluntat que tenim és aquesta: que la Llei comenci un canvi cultural d’actitud a Catalunya sobre la concepció de la informació i la transparència. Ara hi ha ajuntaments, per exemple, que es pensen que la informació és propietat seva i per tant la posen a disposició del ciutadà en funció de la seva voluntat

Govern Oberto no…

Joan Mena – En funció del que interessi. Hi ha casos en que alguns ciutadans tenen accés a algunes informacions i altres no. Llavors, aquesta discriminació s’ha de tallar amb aquesta llei.

Govern Obert – S’ha parlat d’assignar pressupost per a que es compleixi la Llei de Transparencia i Accés a la Informació?

Joan Mena – Estem mirant qui ha de ser l’òrgan que vetlli per a que la Llei es compleixi, qui ha de ser l’organisme sancionador, i qui ha de fer el calendari i l’anàlisi del grau de compliment de la Llei, marcant-nos uns estadis.

Govern Obert – Serà algun organisme que ja existeix?

Joan Mena – Estem en la discussió de si ha de ser el Síndic de Greuges, o l’Oficina Antifrau, o un organisme de nova creació. El que sí que tenim clar és que si es crea de nou, no ha de suposar increment de l’estructura ja existent. Nosaltres creiem que a l’organisme supervisor ha d’estar el Síndic de Greuges, l’Oficina Antifrau, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, alguna representació del món local i també algú de la Generalitat.

Govern Obert – I s’hi assignarà pressupost?

Joan Mena – A la Llei no es parla de pressupost. Això ha de ser amb un acompanyament després, i aquí jo crec que tindrem problemes, perquè el grup de Convergència sempre que plantegem alguna cosa està disposat a estudiar-la si això no va acompanyat d’un pressupost. I determinades lleis, si no van acompanyades d’un pressupost, és molt difícil que es puguin desplegar.

Govern Obert – S’ha parlat de representants experts independents?

Joan Mena – Què vol dir independents? El Síndic de Greuges no depén políticament de la Generalitat ni tampoc l’Oficina Antifrau, de la que recentment al ple es van aprovar els comptes.

 

En aquest moment, sona un timbre i el Sr. Joan Mena es disculpa perquè ha d’anar a votar al ple, Entre d’altres temes que s’han estat debatint des d’aquest matí, avui es vota una moció subsegüent a una interpel.lació al Govern sobre els clubs esportius.

 

Govern Obert – La ciutadania podrà llegir al web del Parlament la transcripció del ple en que Vosté acaba de votar. (En aquest Diari de Sessions del Parlament en pdf, pàgines 25 a 32, podeu llegir el desenvolupament d’aquesta part concreta del ple.)

Joan Mena – Així és. Es transcriuen tots els plens i també les comissions. L’únic que no es transmet ni es transcriu són les ponències. Això és una cosa que ens agradaria canviar. Nosaltres entenem que la ponència de la Llei de Transparència hauria de ser oberta, gravada, transcrita i transmesa per internet.

Govern Obert – És a dir, la ponència de la Llei de Transparència i Accés a la Informació s’ha fet a porta tancada.

Joan Mena – Exacte.

Govern Obert – Quina importància donen a que la informació que es faci pública sigui en un format reutilitzable?

Joan Mena – Molta. S’està apostant per mecanismes telemàtics, que són sostenibles, però no podem caure en el risc de que una part de la població estigui exclosa d’aquest dret a la informació per qüestions d’edat, econòmiques o socials, o perquè no tinguin accés a internet.

 

Parlem de projectes fets amb informació en format reutilitzable, com ¿Dónde van mis impuestos? i España en llamas, sobre els incendis forestals, tots dos de la Fundación Civio.

 

Govern Obert – Hi ha informacions que són públiques però els registres, com per exemple, el Registre Mercantil o el Registre de Fundacions, no són públics. S’inclourà a la Llei de Transparència la possibilitat de modificar això, de l’apertura de Registres?

Joan Mena – Nosaltres en la nostra proposta ho teniem inclòs pero aquí no hem fet majoria. Alguns grups això d’obligar a la part privada a determinades coses no ho veuen, potser perquè hi ha possibilitat de fer negoci, de privatització de l’accés a la informació. Això va en contra de la normalitat democràtica.Però és clar, una empresa privada que no rebi diners públics no estarà sotmesa a la Llei de Transparència.

Per exemple, a la comissió de les caixes que mencionava abans, cada vegada que passa un directiu d’una caixa, li preguntem quant cobrava, perquè no està registrat enlloc perquè és una entitat privada, i no ens ho diu… Hi ha l’agreujant que moltes d’aquestes entitats privades han estat rescatades amb diner públic. Tenim tot el dret a saber quant cobraven i no ens ho diuen.

Govern Obert – Els parlamentaris tenen accés a una base de dades dels documents originals dels Acords de Govern, com el de les dietes que reben els assistents a consells d’administracions d’empreses públiques, cobrant fins a 627 euros per anar a una reunió ?

Joan Mena – Els hem de demanar. Podem fer preguntes i ens les contesten. Avui és molt difícil dir que no a aquestes coses. Hi ha una pressió molt forta. Nosaltres portem molts anys demanant que es faci pública molta informació.

 Perfil del Sr. Joan Mena al Parlament

Web d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa