Treballant pel dret a la informació. Lluís Corominas, de Convergència, i Antoni Font, d’Unió

C. Catalan

Aquesta és la tercera entrevista a ponents de la Llei de la Transparència i Accés a la Informació Pública, després de Carina Mejías, de Ciutadans i Joan Mena, d’Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa responent a  la nostra petició  de trobar-nos per parlar-ne.

Em reben el ponent de Convergència Democràtica, Lluís Corominas, i el d’Unió Democràtica, Antoni Font, els primers que entrevisto que estan en la coalició de Govern. Corominas destaca que aquesta és una llei feta des del punt de vista del ciutadà, i Font sembla que detesta els pdfs tant com nosaltres.

P1050460

El Parlament català té una nau central on es troba l’hemicicle i dues naus, una a la dreta i una a l’esquerra. Els partits de l’oposició, que havia visitat fins ara, es troben a la nau esquerra en la planta baixa. Ara m’endinso en el primer pis de l’ala dreta, passant de sales de reunió amb aspecte d’oficina a un senyorial despatx amb una porta de fusta de dimensions impressionants i polida maneta daurada.

Govern Obert – Espanya era l’únic país de més d’un milió de persones sense llei de dret a la informació. Ara han aprovat la llei i ha rebut moltes crítiques.

Lluís M. Corominas – No ens van fer gaire cas a la resta de partits. Necessitaven una llei ràpidament.

Govern Obert – Una critica de la Organització per la Seguretat i la Cooperació Europea (OSCE) és que la llei espanyola no incorpora el dret a la informació com un dret fonamental. Què incorporarà la llei catalana que la farà diferent?

Lluís M. Corominas – L’estem elaborant sense pausa però també sense la pressa de tenir una llei política, com ha fet el Govern espanyol. Anem capítol per capítol fent un debat conceptual, de fons, intentant que no se’ns escapi cap grup parlamentari, que governi qui governi es pugui aplicar. Quines són les principals diferències? Doncs que tota la informació que hagi de ser accessible la basem en el Portal de la Transparència de Catalunya que no té límits, des del punt de vista d’àmbit i de continguts. Al Govern Central es va fer un debat sobre els límits, a qui s’aplicava, a partir de quants euros. Nosaltres l’estem fent tant omnibus com sigui possible.

Sabem que tindrà  dificultat d’aplicació, per la magnitud del que estem parlant, però teníem clar que volíem que cobrís la traçabilitat de l’euro, en l’aspecte econòmic, saber què passa amb l’euro públic des que es dóna una subvenció, un conveni, el que sigui. L’única manera era tenir un portal comú. De manera que totes les administracions, consorcis, empreses públiques, tothom que rebi un euro públic tingui l’obligació de penjar-ho allà. Això des de la vessant de com pensem que s’ha d’organitzar l’accés més macro.

Govern Obert – De totes maneres, hi ha molta informació que ja es té i falta la decisió política de dir: “Això ho pengem”.

Lluís M. Corominas – Ara hem tret això de l’Escó 136 al Parlament, que l’hem pensat nosaltres, i l’hem tret nosaltres. Es va fer un debat conceptual interessant i ens hi hem tirat. És una decisió important per tot el que implica als ponents de les diferents lleis que estan en debat. De moment el que hem treballat, mes o menys fins l’article 50, les obligacions [de transparència] que posem és pràcticament tot. No queda fora pràcticament res.

Govern Obert – A mí em passa una cosa amb vostés. A les entrevistes que he fet fins ara, els diputats m’han dit: nosaltres demanarem que a la llei surti això o allò. Vostés són representants d’un dels partits majoritaris i la diferència és que vostés tenen la possibilitat d’aixecar un telèfon i dir: aquesta informació la vull a la meva taula aquesta tarda.

Lluís M. Corominas – Això no és una visió realista de la situació. Si aquesta ponència és conjunta, entre altres coses és perquè nosaltres no vam voler tenir aquest paper.

Govern Obert – No, jo no parlo de la ponència.

Lluís M. Corominas – Ah, del dia a dia. El Parlament de Catalunya, que és on estem nosaltres,  és accessible per tothom, al Parlament no tenim cap zona fosca que jo sàpiga. El que sí que teníem dificultats és com publicaven la informació; el tema de les retribucions era molt complexe. Ara ho hem canviat. En la pròpia llei també sortirà el tema de les retribucions i el patrimoni de tothom, no només del Parlament sino de tots els representants públics.

Govern Obert – Esbrinar les retribucions públiques finals és molt complicat.

Lluís M. Corominas – Ara, al Senat, el Partit Popular ha fet arribar una sèrie de modificacions de cara a qui s’ha de considerar responsable públic amb la nova normativa, que abasta a tota la unitat familiar, hi hagi vincle amb papers o no. Els partits majoritaris som els primers que estem tibant d’aquestes lleis.

Govern Obert – Ho deia per la informació concreta. Per exemple, els pressupostos del Departament de Salut estan publicats en full de càlcul amb més de 2000 files, però l’execució dels pressupostos està publicada per macropartides i departaments en un parell de fulls en pdf. Per exemple, si vostés vulguessin, podrien obtenir un fitxer amb l’execució dels pressupostos detallada per partides del Departament de Salut?

Lluís M. Corominas – (S’escuren el coll) Això ho hauries de demanar al Govern. Nosaltres no som el Govern. Nosaltres no tenim cap influència en el Govern, el Govern és el Govern. És com si ens demanessis informació de l’Ajuntament de Barcelona o de Capellades. Això ho has de demanar al responsable de la publicació de l’execució pressupostària. És a dir, ho has de demanar al Govern.

Antoni Font – A nosaltres el que ens pots demanar, ara que estem treballant aquesta llei, és que això es contempli, i acabarà sent així, i no ha estat així fins ara. Nosaltres som els responsables d’elaborar una Llei de transparència per la qual el ciutadà pugui tenir dret a accedir a aquesta informació que tu demanes, que estigui de manera accesible, no en pdfs.

Lluís M. Corominas – I actualitzada amb la data d’actualització per a que es pugui fer un seguiment. El tema pressupostari ha d’estar publicat i actualitzat.

Govern Obert – La voluntat política és que es publiqui el l’execució del pressupost per partides i en detall?

Lluís M. Corominas – Tot, tot.

Antoni Font – El problema serà com gestionar tanta informació: no només de la Generalitat sino també de l’Ajuntament de Capellades i de tots, del Consell Comarcal, de tal empresa pública.

Lluís M. Corominas – Hem intentat fer una llei des del punt de vista del ciutadà i el que ens ha preocupat més és com podem garantir que no hi hagi cap zona fosca de cap administració. El primer problema ens el trobarem amb la Delegació del Govern de l’Estat, els Ajuntaments i les Diputacions que diguin “Tenim autonomia local i una llei del Parlament de Catalunya potser no sigui del tot aplicable”. De moment no ens ho han dit.

Govern Obert – Quina és la postura del seu grup respecte als ajuntaments?

Lluís M. Corominas – Que entrin a la llei tots, tots. Nosaltres vam debatre això i no s’hi va oposar pràcticament ningú. Hi havia dubtes sobre si algú ho podria portar al Constitucional pel tema de l’autonomia local, i el que sí es va debatre va ser si els ajuntaments petits podrien executar aquesta llei. Ara farem una tanda de compareixences i un dels debats que hi ha és quin organisme supramunicipal s’hauria d’encarregar d’ajudar a les administracions més petites per a que puguin complir aquestes disposicions. Un ajuntament de 800 habitants és impossible que compleixi el que estem dient aquí perquè no té ni personal ni res… Dius actualització de l’execució pressupostària i diuen “què?”. Potser tenen un interventor un cop al mes, compartit amb cinc ajuntaments més. Respecte el que deies: qualsevol diputat pot demanar l’execució pressupostària i li contesten.

Govern Obert – Hem llegit preguntes de detalls d’execució pressupostària i no els responen.

Lluís M. Corominas – Això mentre no hi hagi una llei que obligui, hi ha departaments que sí donen informació i hi ha departaments que no. Jo no crec que sigui un tema ideològic. Tot depén de la persona al capdavant del departament a qui es demana, que té possibilitat de donar accés a la informació decideix: si o no. Nosaltres al 2003-2010 feiem preguntes i encara a hores d’ara no hem rebut resposta. 

Govern Obert – Es contempla que hi hagi pressupost per posar tota aquesta informació a l’abast de la ciutadania?

Lluís M. Corominas – Mmm, som molt reticents a que aquesta llei costi molts diners. Fins i tot, hi havia la possibilitat de crear un òrgan ad hoc. La previsió és que hi hagi una nova alçada administrativa que ara no hi és, tant pels ajuntaments com per la Generalitat, de manera que quan hi hagi una reclamació d’accés a dades no sigui la pròpia administració a la qual es consulta qui contesti, sino que acabi responent un òrgan independent, format per l’Administració, el Síndic de Greuges, l’Oficina Antifrau…  Jo crec que això a la llei espanyola ho van acabar treient.

Govern Obert – Un òrgan amb poder sancionador?

Lluís M. Corominas – Sí, tenim un reglament que intentarem que s’apliqui. En el tema d’accés a la informació, la gran diferència (amb la llei espanyola) és el tema del silenci administratiu, que sigui positiu. Al Govern Central vam presentar nosaltres la proposta, que no va ser aprovada. Allà el silenci es negatiu, hauràs de recórrer i apel.lar. Aquí, si no et contesten en un temps, s’enten aprovada la sol.licitud i per tant tens aquest mecanisme per executar-ho.

Antoni Font – Se’ns pot dir que arriben tard, però el que fem és molt ambiciòs. Tant ambiciòs que veurem si tindrem capacitat per a que tothom hi jugui. La Generalitat, i des dels ajuntaments més petits als més grans, fins les organitzacions no gubernamentals (ONGs), tots haurem de passar per la traçabilitat de l’euro.

Govern Obert – Una qüestió que ha criticat Access-Info és el tema dels formularis. Si jo vull escriure a un/a conseller/a, he d’omplir un munt de dades però el que jo demano no queda registrat enlloc de cara a la ciutadania. Això es pensa modificar?

Lluís M. Corominas – No hem arribar a tanta concreció. Si ens posem amb tant detall hauríem de definir fins i tot un sistema d’indicadors per a avaluar la llei de transparència. És un sistema que l’hem derivat a l’òrgan que faci aquest control, sigui el Síndic de Greuges, l’Oficina Antifrau o tots dos alhora. És un tema de tècnica jurídica. La llei no pot arribar a dir quin tipus de formulari s’ha d’emprar. Per això a l’Escó 136 s’ha obligat a tots els diputats ponents de lleis a tenir una referència de correu per poder respondre. Independentment del xat de l’Escó 136, on tot queda registrat i quedarà per sempre, cada diputat ponent té una adreça de correu a què adreçar-se.

Antoni Font – Hem trencat motlles, hem obert una porta a la ciutadania.

Lluís M. Corominas – Nosaltres en principi provocarem els col.lectius que puguin estar interessats a la participació. Rebran un correu dient: hem obert aquesta ponència a la participació, digues la teva.

Govern Obert – Hi ha una aportació a l’Escó 136 que fa referència al web tuderechoasaber.es sobre dues preguntes respecte els contractes amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CCTI) per part del ciutadà Pablo Manuel Castro, a qui de moment no s’ha respost.

Lluís M. Corominas – Nosaltres, amb la diversitat d’administracions que tenim… Una cosa és la informació econòmica i informació contractual, que les administracions estaran obligades a penjar-ho, i una altra allò del que no hi ha obligació legal, perquè és impossible penjar-ho tot. El que no podem fer és posar a moment zero tots els portals de transparència que hi ha en aquests moments i intentar que facin servir el mateix sistema operatiu i la mateixa base de dades. És impossible. D’allò que sí hem parlat és de les obligacions mínimes que han de tenir.

Govern Obert – S’ha parlat de tipus de format informàtic?

Lluís M. Corominas – No. no ens podem posicionar sobre això en una llei. Perquè el que avui és vigent i modern potser demà ja no ho és. Posem ha de ser clar, àgil.

Govern Obert – S’ha inclòs la paraula reutilitzable?

Lluís M. Corominas – Sí. Això també es va estar debatint com a concepte. Hi ha un capítol que parla de reutilització de dades. Van venir els arxivers a parlar de la seva visió. Van fer una volta per tots els grups. El que ens proposin mirarem d’acceptar-ho per fer-ho tot el més accessible i el màxim estandaritzat possible. Són els que entenen de tractament d’informació. Ara bé, serà difícil, perquè per exemple, segur que el sistema operatiu de l’ajuntament d’aquí al costat i el de la Diputació no tenen res a veure. Que després puguin ser compatibles i es puguin penjar de manera comuna, ja ho veurem.

Antoni Font – Tindrem la llei però més important que la llei, haurem d’instal.lar una cultura de la transparència, que no es té per part de l’Administració ni per part dels funcionaris ni per part de l’administrat. Haurem d’aprendre tots.

Lluís M. Corominas – El que ens ha semblat molt important, a part de mantenir el silenci positiu, que facilita molt les coses, és establir una apel.lació que no sigui del propi òrgan perquè del que rep més queixes el Síndic de Greuges és dels ajuntaments: és fa una sol.licitud d’informació a l’alcalde i la sol.licitud mor en el propi alcalde o en el ple en el millor dels casos. Allà s’acaba i has d’anar als jutjats, i pots estar un o dos anys.

Govern Obert – Fins i tot hi ha un moviment que es diu Graba tu pleno, de gent que vol gravar els plens dels seus ajuntaments que fins i tot a vegades es fan a porta tancada. I els fan fora, els arresten.

Lluís M. Corominas – Fer un ple tancat és il.legal. Es pot gravar perfectament i de fet facilita la transcripció. A Catalunya, un difícilment es pot escapar d’uns mínims. En la llei, el sistema d’excepcions que hi ha és absolutament restrictiu i les excepcions s’han de justificar.

Govern Obert – Vostés estarien disposats a que els seus ingressos públics fossin transparents? Fins i tot els ingressos com a representants d’empreses municipals, empreses mixtes?

Antoni Font – Sí. La representació en empreses municipals és indestriable de ser regidor. Està tot penjat als webs.

Lluís M. Corominas – Sí. Hem parlant de quin tipus de fitxa fem servir per declarar tot això perquè els diputats hem hagut de fer una declaració patrimonial, tot i que no és accessible al públic.

Antoni Font – No, només es cobra per assistència al ple o a comissions.

Lluís M. Corominas –  A nivell de Generalitat això s’ha restringit molt. La disposició que tenim és que es publiqui tota la informació d’empreses públiques, i fins i tot les consultores i empreses multinacionals. Si les empreses tenen un volum determinat de facturació amb l’Administració, doncs també.

Govern Obert – Hi ha la petició de que els polítics publiquin les seves agendes. Vostés ho faran això?

Lluís M. Corominas – Una cosa és l’agenda d’actes públics. L’agenda no pública, de cara a les estratègies de tots, cadascú pot parlar amb qui cregui convenient, a l’hora de buscar el suport d’una associació, que no vol que sigui públic, des d’un punt de vista d’estratègia política lícita, cadascú pot pactar amb qui trobi convenient.

Antoni Font – O si hi ha elements de confidencialitat. Això de Panrico, per exemple, fa sis mesos que hi ha un departament que està treballant, per a que això de l’ERO no prosperi. [Si publiques l’agenda], ho estàs anunciant des del minut ú, que et vé no sé qui per a dir que tenen un problema. El problema es pot fer gran, i algú ho pot utilitzar des del punt de vista polític, i no cal que s’esbombi. No anem amb el ciri a la mà… Tens un programa electoral i et pot interessar anar-ho desplegant de mica en mica.

Per exemple, per anar a les eleccions europees, et pot interessar anar amb una coalició més ampla… els contactes entre nosaltres no té perquè saber-ho ningú, perquè altra gent està intentant fer el mateix. A l’hora d’anar a contactar altres partits, doncs és incompatible amb que se sàpiga públicament.

Govern Obert – La llei estarà llesta abans de Nadal?

Lluís M. Corominas – Al desembre acabarem de debatir la ponència, llavors potser el gener. És un temps molt racional. Algú ens ha volgut posar l’etiqueta que anavem a poc a poc. Qui sàpiga com és el procediment jurídic d’elaboració d’una llei, sabrà que no estem anant a poc a poc. És molt complex. Quan vam començar només hi havia la llei de transparència de Navarra, i s’acabava de publicar. D’aquell moment fins ara hi ha tres o quatre a nivell autonòmic i l’estatal. Intentem no caure en l’error de copiar perquè les circumstàncies són diferents, d’agafar tot lo bó de les altres i sobre tot, de seguir amb el criteri que vam començar: fer-ho des del punt de vista del ciutadà, que tot allò que no acaba de funcionar, que en el marc la llei es millori. Ara ens queden trenta articles.

Govern Obert – Respecte a la transparència del Govern, nosaltres estem intentant esbrinar en quins consells d’administració la gent cobra dietes per assistir a reunions. Vostés ho saben?

Antoni Font – Abans ens cobrava una dieta per anar gairebé a tots els consells d’administració. I ara, l’excepció és que es cobri.

Govern Obert – Hi ha un acord de govern que diu que hi ha gent que sí que cobra… (veure article Alçarem la caça, 627 euros per reunió?) sobre els imports màxims dels drets d’assistència a òrgans col.legiats i consells d’administració. Nosaltres demanariem que al Portal de Transparència, quan es fa públic un Acord de Govern, es publiqui l’original, amb els segells i les signatures, perquè quan va sortir aquest acord, la nota de premsa va dir que les dietes d’assistència s’havien reduït.

Lluís M. Corominas –Em sembla que amb una d’aquestes lleis omnibus i la llei de simplificació es devia derogar. Això és de quan Zapatero va aplicar el 5% a tots els funcionaris, la primera mesura d’austeritat. Aquí es va aplicar el 5%, el 8% i el 15% a tots els electes i segurament es va aprofitar per redimensionar el tema de les dietes.

Govern Obert – A mi em sorprendria que si el Consell de Protecció de la Natura encara cobren dietes de 64 euros, la gent que cobrava 627 euros hagi deixat de cobrar…

Lluís M. Corominas – Se’ls està qüestionant tant que en els Consells d’Administració es va pel camí de que cap càrrec electe cobri.

Antoni Font – Gent que visqui de la política a l’àmbit municipal són quatre, de grans ajuntaments. A vegades es cobren 600, 700, 800 euros al mes per moltes hores de dedicació, i a sobre si es trenca la caldera és culpa teva.

Govern Obert –En l’elaboració de la llei, quins han estat els punts de desacord entre els grups parlamentaris?

Lluís M. Corominas – Ens estem posant bastant d’acord. L’única reticència grossa que hem tingut és que PP i Ciutadans pensen que hi ha temes que són de competència estatal i manifesten la seva reserva. Però en la voluntat d’obrir i de ser molt més agosserats que la llei espanyola, tots estem d’acord. Ara estem acabant i després farem la revisió de tot. Tothom tenim aquesta voluntat.

On hem tingut dificultats, que això no ens ho has preguntat, és amb el Síndic de Greuges, l’Oficina Antifrau, la Sindicatura de Comptes i l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, perquè tots volen ser els garants d’això i ens apreten a tots els grups perquè volen tenir-hi la responsabilitat. Són els que competencialment té sentit que ho facin. Ara, com serà un òrgan d’apel.lació, d’alçada, tampoc tindrà tanta feina.

Ara bé, l’informe de la transparència de Catalunya, per això és pel que es barallen. No tenim un criteri tancat. Això que feu, que està bé perquè d’alguna manera obliga a les administracions a fer, igual que aquests que deriven les sol.licituds (tuderechoasaber.es). Això hauria de fer-ho la pròpia l’Administració per tothom i que puguem anar millorant. L’objectiu de fer un informe d’avaluació de la transparència cada any a Catalunya és que hi hagi una sèrie d’administracions de tot tipus que es vegin retratades, que vegin que això no s’està fent bé, que hi ha hagut queixes ciutadanes. Que hagi indicadors tant numèrics com qualitatius que puguin dir: en cinc anys hi ha hagut aquest avanços.

Govern Obert – Hi ha un equip de la Universitat Autònoma que han creat un mapa de les bones pràctiques de comunicació pública, on donen informació sobre la transparència dels municipis.

Lluís M. Corominas – Sí, van comparéixer també, ens van explicar que estaven fent aquest projectes. Jo ja els coneixia de l’Ajuntament.

Antoni Font – Aquests de Transparencia Internacional tenen uns criteris una mica naif. Criteri de transparència: tenir un web. Has de poder exigir uns mínims amb igualtat de condicions. No és el mateix l’Ajuntament de Barcelona, que té molta més gent, que el de Sant Jaume de Frontanyà, però el ciutadà ha de tenir els mateixos drets. El debat va ser: tenim 947 municipis, consells comarcals, etc. i la llei ha de ser igual per tots.

Lluís M. Corominas – Voldrem escoltar el que ens diuen l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis. El que estem fent és establir, a partir d’un cert nombre d’habitants, les obligacions d’accés a la informació, traspassar-les a l’administració supramunicipal. Els parlaments som especialistes en fer lleis. Crees obligacions als Ajuntaments i després et diuen: “ens has creat unes obligacions econòmiques i jurídiques que no podem assumir.”

Govern Obert – Veig dues filosofies en la transparència: una, que la ciutadania demani el que vulgui i els hi donarem; una altra més anglosaxona: l’administració pública ha creat tota aquesta informació, els meus diners són públics i penjo tota la informació que tinc per a que la ciutadania accedeixi a tot el que vulgui.

Antoni Font – S’ha pogut fer això?

Govern Obert –I tant! Es publiquen les inversions per departament del mes passat de més de 25000 lliures.

Lluís M. Corominas – La filosofia del portal de transparència nostre és aquesta: tot s’ha de penjar. Una altra cosa és si serem capaços de fer-ho en un temps racional, perquè ara aquesta cultura no existeix. Nosaltres el que havíem imaginat, què era? No tant crear unes noves obligacions per tothom i un organisme nou, sino: les administracions ja existeixen. Igual que tenen l’obligació de penjar certes coses al DOGC, al BOP, als organismes de la Unió Europea, doncs que tinguessin l’obligació de penjar-ho al portal, amb un format estandaritzat i fàcilment accessible. Que a l’hora de designar veus, sigui proveedors o adjudicataris, que sigui fàcil accedir-hi de cara al ciutadà. Des d’un punt de vista de concepte, que tot estigués bolcat.

Antoni Font – Sobre tot això s’ha de poder trobar com. Penjar és molt fàcil. Si hi ha un camió de pdfs penjat i et pots tornar boig per trobar informació. La idea és que si es fa i es fa bé, de la informació que pengis també puguis fer una recerca fàcil.

Govern Obert – Un cop aprovada la llei es farà un calendari?

Lluís M. Corominas – En les disposicions transitòries hem de dir el termini que ens marquem per a que això sigui aplicable. No n’hem parlat encara. La nostra idea és que quant abans, millor. Ara, aquí hi haurà la part més tècnica, informàtica, de xarxes, que la gent que hi entén ens haurà de dir, perquè nosaltres estem treballant els conceptes jurídics. Ens han de dir en quin termini pensen que es pot aplicar això a tot Catalunya i si s’ha de fer gradualment, què és més fàcil que es pengi el primer dia i marcar-nos uns mínims.

Govern Obert – Ara, per exemple, és impossible obtenir un llistat de restaurants de Barcelona amb tipus de menjar i capacitat de seients.

Lluís M. Corominas – Això la llei ho solucionarà. Mireu els primers articles. Això estarà i accessible a tothom. La filosofia serà “penge’m-ho”. A partir de l’article 30 parla de les limitacions i pots veure que hi haurà molt poca discrecionalitat per part de les administracions. La causa de denegació de l’accés serà molt limitada. Al Govern Central hi havia un espai molt ampli, un calaix de sastre genèric molt ample d’excepcionalitat.

Govern Obert – L’arxiu dels pressupostos de 2012 (perquè els de 2014 encara no s’han publicat en format reutilitzable) té tretze mil files i 25 columnes, i execució són tres fulls de pdf, classificat només per departaments.

Lluís M. Corominas – Si el departament ho té sistematitzat no hi hauria d’haver cap problema en penjar-ho. Tu creus que no ho fan per amagar informació?

Govern Obert – No…. penso que potser és un tema més de “a qui pot interessar això?”

Lluís M. Corominas – A vegades no només és un tema de reticència sino de cultura. Les administracions més petites potser si veuen que el Govern ho fa, també ho faran.

Govern Obert – Parlant d’una altra cosa, les fundacions són el menys transparent.

Lluís M. Corominas – Ara ja no, en dos anys cap aquí, s’ha legislat molt. Qui vulgui tenir una fundació opaca, ho té futut. Les obligacions de les fundacions són pràcticament les mateixes que les de partits polítics, sindicats, etc. Has de presentar els números al registre de fundacions, i les associades a partits polítics des del 2007 tenen les mateixes obligacions que els partits.

Govern Obert –Sí, però per accedir a les dades bàsiques, has de pagar. Com al Registre Mercantil. Diuen que una de les raons per les quals es cobra és perquè moltes tasques informàtiques s’han subcontractat. El Consell General del Poder Judicial, per exemple, paga per poder accedir a buscadors privats de les seves pròpies sentències enlloc de fer servir el seu propi buscador, el CENDOJ, segons El BOE nuestro de cada día.

Lluís M. Corominas – El tema de fer pagar una taxa té sentit si això genera un cost a l’Administració, com si algú demana fotocòpies de grans expedients. En el que tens raó és en què si tot està penjat, no s’han de fer fotocòpies de res, ni tenir-hi un funcionari dedicat però encara queden reductes on s’ha de produir informació especialitzada (plànols, mapes,..) per interés privat, això requereix assessorament extern. És a més a més de la feina habitual.

Perfil del Sr. Lluís M. Corominas al Parlament

Perfil del Sr. Antoni Font al Parlament

Web de Convergència i Unió