La informació ja regula. Joan Ignasi Elena, del Partit Socialista de Catalunya

C. Catalan

Aquesta és la quarta entrevista a ponents de la Llei de la Transparència i Accés a la Informació Pública, després de Carina Mejías, de Ciutadans, Joan Mena, d’Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa, i Lluís Corominas, de Convergència, i Antoni Font, d’Unió , responent a  la nostra petició  de trobar-nos per parlar-ne. 

Joan Ignasi Elena és diputat del Parlament de Catalunya i també portaveu del Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya – Progrés Municipal a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, després d’haver format part del consistori des de 1999 i d’haver estat alcalde des de mitjans de 2005 fins el 2011. És diputat des de desembre de 2012.

A mitjans de gener de 2014, Joan Ignasi Elena va ser un dels cinc diputats socialistes que va trencar la disciplina de vot per no participar en la votació de la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya. En l’actualitat lidera l’associació Avancem, que aglutina el sector crític amb l’actual direcció del Partit Socialista. Elena ens explica, entre altres coses, quant cobra un diputat.

JoanIgnasiElena pack

Aquesta entrevista va ser realitzada mentre encara formava part de la Ponència conjunta de la Llei de Transparència, abans de ser rellevat d’aquesta funció. Tornem a les oficines fetes amb particions al llarg d’un passadís del pis menys u del Parlament, amb mobiliari modern e industrial.

Govern Obert – La Llei de Transparència espanyola, segons l’associació Access-Info, es podia haver fet els anys 70. Què aportarà la Llei de Transparència catalana?

Joan Ignasi Elena – D’entrada, regula molt profundament el dret d’accés a la informació pública de totes les administracions per part dels ciutadans. Ho regula amb molta precisió: l’accés a la informació dels afers públics, les decisions públiques i la despesa pública. L’objectiu és controlar tot el moviment del diner públic. Veure què gasta l’Administració Pública, com es gasta i com es prenen les decisions. Altres organismes que no depenen estrictament de l’Administració però que estan sotmesos al seu control també entraran dins la llei, com els organismes autònoms o les empreses que presten serveis: una concessió administrativa, una plica del servei de neteja d’un ajuntament.

Govern Obert – Els ajuntaments estaran finalment tots inclosos?

Joan Ignasi Elena – Crec recordar que als de menys de 5000 habitants se’ls donarà un periode d’adaptació d’un any. I també es regula una cosa nova, que són els grups de pressió. Això ho hem d’acabar de definir: com es gestiona l’agenda pública.

Govern Obert – El grup socialista estaria a favor que es publiquessin les agendes dels diputats?

Joan Ignasi Elena – Si, sí.

Govern Obert –I els pressuposts desglossats de cada grup parlamentari?

Joan Ignasi Elena – Sí.

Govern Obert –En què es fa servir ara aquest pressupost?

Joan Ignasi Elena – Jo no estic a l’operatiu del grup, però deu ser en personal, acció política, seminaris, reunions, campanyes, conferències. Hi ha tècnics que segueixen els temes dins els grups: cultura, economia, etc. i un parell de lletrats.

Govern Obert – Vosté que està a la comissió de salut, els pressupostos dels consorcis hospitalaris i tot això que fins ara ha sigut molt poc transparent, també estarà disponible?

Joan Ignasi Elena – Tot, tot. Tot el que sigui de finançament majoritàriament públic estarà inclòs. Hem d’acabar de definir com aplicar-ho. Però ha de ser públic també la plica del contracte de jardineria o neteja d’un ajuntament com el de Vilanova i la Geltrú, que és d’on sóc jo.

Govern Obert – Respecte al tema dels sous, les nòmines del sector públic són molt complicades d’esbrinar, perquè hi ha tants conceptes i complements. Perquè a banda del salari es pot cobrar per ser representant als consells comarcals, als plens dels ajuntaments, als consells d’administració de les empreses públiques…

Joan Ignasi Elena – Bé, jo estic al Consell Comarcal del Garraf però a altres llocs no perquè no estic a Barcelona. Quan era alcalde de Vilanova i la Geltrú anava com a representant a les reunions amb les empreses d’aigua i llum, etc. però per això no es cobrava. Jo crec que s’hauria de poder clicar al meu nom a un web i veure què cobro: per diputat, per Consell Comarcal, etc. Sóc menys partidari de les regulacions estrictes i més partidari de la publicitat. La informació ja regula. Si cobres de catorze llocs diferents i se sap, doncs ja es regula. Els sous dels diputats són bastant públics.

Joan Ignasi Elena em mostra el document de les retribucions dels parlamentaris, on es pot veure que qui menys cobra, cobra 42.322 euros anuals més una indemnització per desplaçaments mínima de 1543 euros mensuals.
Joan Ignasi Elena – No es cobra per comissions. Es cobra el sou del càrrec més alt que es desenvolupa. Jo cobro 46.690 euros bruts anuals perquè sóc portaveu de comissió legislativa (Nota- Continua pertanyent a dues comissions legislatives com podeu veure a la seva fitxa de diputat, tot i no haver seguit la disciplina de vot). A més s’ha d’afegir la indemnització per despesa de desplaçament de 2006 euros mensuals perquè a Vilanova i la Geltrú estic a menys de 80 kilòmetres. Insisteixo: els ciutadans haurien de poder clicar sobre el nostre nom i saber quant cobrem cadascú. Jo crec que la llei de la transparència és molt positiva.
Govern Obert – Un cop feta la llei, la filosofia serà: “si el ciutadà demana informació, li donarem”, o “posarem la informació a l’abast de tothom”?

Joan Ignasi Elena – L’objectiu de la llei es posar-ho tot accesible a la gent, no a petició

Govern Obert – Els pressupostos de les entitats públiques, els consorcis, les fundacions també s’inclouran? S’han fet passes amb el Portal de la Transparència, però va molt a poc a poc…

Joan Ignasi Elena – Sí. Tot això haurà d’estar. Jo sóc optimista. Les coses estan evolucionant. Els escàndols estan portant una consciència social de pressió que fins i tot canvies tú mateix. Jo ho reconec. Ara crec que són molt més publicables les coses que fa cinc anys. A vegades, quan era alcalde, tenia un esperit conservador de dir: “L’oposició em demana informació, doncs això no ho dono, per què ho volen?”. I després penso: Ni l’oposició et demana res per perseguir-te, ni has d’amagar res si no tens res a amagar.

Govern Obert – S’ha parlat de la importància de que el format de la documentació sigui reutilitzable?

Joan Ignasi Elena – No. Hi ha la concepció una mica paternalista de l’Administració de que no s’ha d’explicar massa perquè la gent no ho entén, i això és bastant del passat. Una altra cosa que es diu és que cal que la informació sigui entenedora. Per exemple, que per entendre la plica de l’adjudicació de les aigües del Llobregat, no hagis de ser enginyer hidràulic. I que per entendre la informació del pressupost, no hagis de ser analista econòmic.

Govern Obert – S’inclourà això del format reutilitzable, o es pot suggerir que s’inclogui?

Joan Ignasi Elena – Això ho diré. Ara estem acabant la Llei i després entrarem en el detall de com s’executa.

Joan Ignasi Elena en pren nota en una llibreta.

Govern Obert – A banda d’això del format reutilitzable, que la llei espanyola no menciona, una altra cosa que la OSCE ha criticat de la Llei de Transparència espanyola és que la gent s’hagi d’identificar amb nom i DNI per demanar informació. D’això se n’ha parlat?

Joan Ignasi Elena – No s’ha parlat de si la informació s’ha de demanar mitjançant un formulari o no, però ha de ser una persona interessada, tot i que això ho regularà l’Administració i haurà d’expressar com té intenció de fer les coses. Hi ha d’haver un cert equilibri. No pot ser que algú demani alguna còpia del Pla General Urbanístic de Vilanova i la Geltrú catorze vegades perquè això seria ingestionable, ocupa hores de feina de la gent. Però és decimonònic que per demanar informació hagis d’omplir un formulari donant les teves dades.

Govern Obert –Això és el que passa amb la majoria de conselleries catalanes i de ministeris espanyols… I tampoc hi ha gaire dades sobre res. Per exemple, no és possible saber quants restaurants o bars hi ha a Barcelona, quants metres quadrats tenen, on són i quin tipus de menjar ofereixen. No es té en compte la riquesa econòmica que pot portar tenir aquesta informació per exemple, pel propi sector.

Joan Ignasi Elena – A tot el que estigui penjat s’ha de poder accedir, que sigui reutilitzable i accesible a tothom sense filtres. Ara, tot allò que generi dedicació dels funcionaris de preparació, d’atenció a la gent, etc. sí que s’ha de saber qui ho estar demanant, perquè si no seria una bogeria. Potser hi ha algú que vol saber quantes subvencions han rebut les entitats d’un cert tipus, i hi ha un funcionari que ho ha de preparar, doncs s’ha de saber qui ho demana.

Govern Obert – Referent al tema de la informació elaborada i entenedora, i ara que hem vist això de les retribucions, els acords de govern originals, on es pengen? Perquè al Portal de la Transparència, es penja un resum dels Acords de Govern (com aquest sobre les mesures per a reduïr el dèficit però no els originals amb signatures i segells on es concreten els drets d’assistència a òrgans col.legiats i consells d’administració, que arriben fins a 627 euros per anar a una reunió. Amb la idea de la informació entenedora, la nota de premsa en pdf que es penja per informar de l’Acord de Govern no conté tota la informació.

Joan Ignasi Elena – Exacte, doncs hauria d’estar penjat l’original. No sé per què no ho està. Veus? Això no està bé, cobrar 627 euros per anar a una reunió. Això és tot un món. Jo acabo d’entrar a la Generalitat.

Joan Ignasi Elena segueix prenent nota en una llibreta.

Govern Obert – S’han consultat molts organismes internacionals per fer la llei de transparència?

Joan Ignasi Elena – No, s’han consultat molt les lleis d’aquí: l’espanyola, la navarra, la gallega. Però internacionals no.

Govern Obert – Hi ha hagut alguna cosa que vostés hagin volgut incloure i no hi hagi hagut voluntat de fer-ho?

Joan Ignasi Elena – Ara s’està fent conjuntament la ponència i els problemes els anem aparcant. Una de les coses que se n’ha parlat molt i que més o menys hi haurà acord és qui tutela la Llei. Les discrepàncies vindran al final. Hi ha qui vol que sigui la Sindicatura de Comptes, hi ha qui vol l’Oficina Antifrau i hi ha qui vol l’Agència de Protecció de Dades, i hi ha qui vol una comissió de gent de molts llocs. Sembla que guanya la posició de fer una comissió però el nostre grup ho volem acabar de parlar.

Govern Obert – La Sindicatura de Greuges no participaria en aquesta comissió…

Joan Ignasi Elena – No, només farien l’anàlisi anual de com van les coses i denuncies concretes en base a les seves competències.

Govern Obert – També es parlava de no incloure el Parlament…

Joan Ignasi Elena – El Parlament hi és. Però hi ha tota una polèmica sobre si l’Executiu pot controlar-ho perquè el Parlament és independent. Nosaltres tenim una opinió i la direm en el seu moment. Jo personalment crec que pel que fa a la Llei de Transparència tothom hi ha d’estar. Això és la darrera proposta i me l’ha passat la lletrada del grup. Lo blau són propostes nostres dels articles que queden. Cada mes preparem una sèrie d’articles.

Els documents de treball de que disposa Joan Ignasi Elena estan plens de subratllats de colors.