Estrenem Llei de Transparència espanyola

C. Catalan

Avui entra en vigor la tant esperada primera llei espanyola d’accés a la informació i s’acaba d’obrir el Portal de la transparència, que s’haurà d’explorar. És el darrer estat d’Europa de més d’un milió d’habitants en aprovar-ne una: Finalment, tenim Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern 

Per celebrar-ho, us convidem a entrar a la pàgina tuderechoasaber.es i fer una petició d’informació com qualsevol d’aquestes. Llegiu també el comunicat de la Fundació CIVIO i l’organització pro-dret a la informació Access Info avui mateix pels obstacles que el Govern posa per accedir a la informació des d’aquest primer moment mitjançant formularis i altres barreres.

tuderechoasaber

El que segueix és la traducció d’una entrada de blog del web de tuderechoasaber.es, concretament d’Exemples d’Informació que podràs i no podràs sol.licitar amb l’entrada en vigor de la Llei de Transparència. Altres articles interessants són:

Entenent la Llei de Transparència I

Entenent la Llei de Transparencia II

Amb l’entrada en vigor de la normativa de transparència per a l’Administració General de l’Estat (AGE) es reconeixerà el dret de qualsevol ciutadà a accedir a nova Informació que abans quedava fora del seu abast. Per això aportem alguns exemples de sol·licituds formulades des de tuderechoasaber.es que, amb la llei a la mà i en vigor, ara haurien d’obtenir la informació sol·licitada com resposta. Recordem, a més, que el reglament d’aplicació de la llei encara no s’ha fet públic. Per això hi ha incògnites, ambigüitat i molta precaucío a l’hora de poder assegurar que, en un escenari concret, el ciutadà rebrà amb seguretat tota la informació que sol·licita.

A partir del 10 de desembre es podrà sol·licitar i rebre dades sobre partides pressupostàries específiques i el seu desglossament. Així, aquesta sol·licitud d’informació que Juan Elosua va dirigir el maig de 2014 al Ministeri d’Economia i Competitivitat sobre “les partides pressupostàries anuals destinades a la creació i manteniment de l’INL (International Iberian Nanotechnology Laboratory)” hauria de ser atesa i resolta. Fins ara, aquest Ministeri ha estat ignorant la gran majoria de les sol·licituds rebudes, com es pot comprovar en aquest enllaç. No obstant això, de cara a l’aplicació efectiva de la llei, hi ha una excepció: no s’especifica quin és el grau mínim de desglossament i en conseqüència, cada institució podrà decidir per si mateixa en cada cas concret el nivell de detall de les dades que aporti. Per això és tan important una llei estricta que barri el pas a aquest tipus d’indefinicions.

volem saber

Es podrà preguntar per TOTES les subvencions concedides per un organisme públic o rebudes per una entitat. Recorda, que, segons la Llei, pots preguntar a ambdòs. Així, aquesta sol.licitud en la qual un ciutadà demana conèixer els expedients de reintegrament de subvencions amb càrrec a l’IRPF tramitats per Sanitat entre 2008 i 2011 hauria d’obtenir resposta amb la informació sol·licitada.

 

Podràs sol.licitar i rebre els noms dels assessors dels ministres. En aquesta sol.licitud del 2012, Romà Seguí preguntava al Ministeri de Presidència pel nombre (ni tan sols demanava noms) de persones contractades com a personal eventual i per les quals, mitjançant un altre contracte, feien “feina d’assessorament”. Mai va rebre resposta. Com veiem, Presidència també està entre les institucions que pitjor atenen les sol.licituds de la ciutadania, tot i haver liderat la gestació de la Llei de Transparència.

 

Es podran demanar i obtenir les memòries d’impacte normatiu de qualsevol òrgan de l’Administració General de l’Estat. A tuderechoasaber.es hem rebut molt poques sol.licitud d’aquest tipus. En aquest exemple, un ciutadà sol.licità al Ministeri de Treball i Seguretat Social una còpia de l’informe d’impacto de gènere que va acompanyar l’aprovació del Real Decret Llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per la reforma del mercat laboral. La resposta que va rebre, fins a tres vegades, fou que “tots els informes preceptius que acompanyen les normes o projecte de normes aprovades pel Consell de Ministres no constitueixen un document de públic accés, raó per la qual no és possible atendre la seva sol.licitud”. Doncs bé, ara sí que ho són.

 

Magnifier over Figures

Tanmateix…

Existeixen altres exemples d’informació que no podràs sol.licitar a partir del 10 de desembre. Amb el text a la mà, les entitats subjectes a la Llei de Transparència no tindran obligació de donar-te informació que tingui caràcter auxiliar o de recolzament, com la continguda en notes, esborranys, opinions, resumens i informes interns o entre òrgans o entitats administratives es queden fora del paraigües de la llei. Tot i que la informació auxiliar té un paper, d’importància variable, a la presa de decisions, haurem d’esperar i observar com es desenvolupa aquesta limitació en cada cas particular. “No podem facilitar-te-la perquè es tracta d’informació auxiliar” pot ser tendència en la temporada 2015. La llei estableix també un seguit de limitacions que deixen la porta oberta a dobles lectures. Així, entrebancs molt genérics per a demanar informació relacionada amb “interessos econòmics i comercials”, o la que afecti “la garantia de confidencialitat o secret requerit en els processos de presa de decisió” poden servir per a denegar una sol.licitud. Recorda que, si rebutgen la teva sol.licitud perquè la informació que reclames conté dades personals, pots insistir per segona vegada demanant-la dissociada d’aquestes dades. A l’espera de conéixer millor la “lletra petita” (el reglamento que desenvolupa la llei encara no és públic), la propia norma sí contempla aquesta opció.

 

No només a les administracions públiques

(Versió corregida segons l’original) No només els organismes públics tenen l’obligacions de transparència. També els partits polítics, les organitzacions empresarials, sindicals, i algunes empreses privades. Les que rebin més de 100.000 euros en un any en subvencions o que més del 40% dels seus ingressos provinguin d’ajuts públics. Tanmateix, les obligacions són de PUBLICITAT PROACTIVA (han de publicar organigrama i CV d’alts càrrecs; contractes, convenis i subvencions amb administracions públiques; pressupostos i estat d’execució, comptes anuals, auditories i retribucions de directius), però   NO tenen obligació de respondre’t. Aquí està més clar. Atenció, en el cas d’empreses privades, només si són subvencions o ajuts. Si es tracta de contractes amb l’administració (per exemple, la gestió d’un servei públic, com un hospital o el transport metropolità), NO estaran sota les obligacions de publicitat proactiva de la llei de transparència. En cas de dubte, ¡pregunta!

opengovcatlogo

 Mentrestant, es segueix coent la Llei de Transparència catalana, sobre la qual podeu llegir aquí.