Què li falta al manual d’instruccions per dades obertes

Martin Virtel

Aquesta setmana, un esdeveniment mundial va passar gairebé desapercebut als mitjans tradicionales: la Social Media Week, una serie de conferèncias organitzades paral·lelament a Hamburg, Nova York, Lagos, Bangalore, Milà i algunes ciutats més (estranyament, falta Barcelona). Va ser una oportunitat per trobar gent interessant i vells amics, com a totes les conferències de la bohemia digital. I em vaig adonar que, en realitat, ja no cal que els mitjans tradicionals ens parin gaire atenció.

Em va agradar el títol de l’esdeveniment a què em convidaren per parlar-ne: Manual d’instruccions per dades obertes. Expressa una inquietut poc popular que sovint s’amaga, perquè no harmonitza amb les visions lluentes i els discursos solemnes. És aquesta: Què es fa amb les dades, un cop obertes? I com es fa?

Tothom sap què fer, diguem, amb una cervesa oberta, perquè la set és una força de la naturalesa, i perquè s’enrancia i es torna inútil si no s’hi fa res. Però i les dades? S’obren, però ningú s’hi llença a fer res. Potser perquè obertes es conserven bé. Eternament.

Així que descartem el factor temps. Però hi ha un equivalent a la set: la curiositat. La curiositat està portant a molta gent a llençar projectes espectaculars com Quién Manda (aquí somiem amb un projecte afiliat a Catalunya) o El BOE nuestro de cada día  ( ja hi ha un miniprojecte català semblant).

Són gent curiosa en el millor dels sentits, i ens hi incloem nosaltres també. Llavors, com aconseguir l’atenció que mereixen les dades obertes? Hem d’anar on la curiositat és endèmica: a les escoles, els col·legis i les universitats, i parlar amb les persones. Aquest és el capítol que és impossible incloure a un manual d’instruccions que, val a dir, ja existeix. És l’Open Data Handbook de l’Open Knowledge Foundation. És un material excel·lent, però és el segon pas. Primer cal despertar la curiositat.

Foto: Flickr